( suposo que akesta imatge us sonarà... és un dels meus clàssics. Vaig decidir passar-lo al format gran, i amb acrílics, podríem dir que per acabar una etapa)
(a mi m'agrada el contrast de la roca negra amb el reflex de la llum en el llac)


I aquesta segona el ja sempre article de Germinal (cooperativa de consum ecològic) que il·lustro amb molt de carinyu...
il·lustració per a la Directa (Karles)
Pau Alabajos i Ferrer, cantautor i secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM)
per a la Directa
Crec que ens falta una miqueta de perspectiva a l'hora d'analitzar la nostra situació política concreta, em fa l'efecte que ens deixem portar per les circumstàncies conjunturals i ens costa reflexionar amb distància. Pense que establir analogies amb altres projectes d'autodeterminació que afecten diversos estats-nació europeus contemporanis ens facilita l'abstracció i ens ajuda a qüestionar-nos el paper que juguen les fronteres estatals dins de la Unió Europea del futur, aquella que ha de respondre a les exigències de sostenibilitat de la mundialització econòmica i que ha d'edificar les bases de la convivència entre els pobles i cultures del nostre continent.

Algun dia la gent d'aquest país podrà descansar dels seus esforços per recuperar l'ús d'una llengua en comptes de ser atacada per intentar que sobrevisqui. Algun dia, la gent d'aquest país podrà decidir si vol símbols, tributs, banderes, reis o presons en comptes d'haver de viure aquestes imposicions espanyoles. Algun dia, la gent d'aquest país podrà celebrar el seu dia de llibertat en comptes d'haver de recordar que encara està sotmesa.


Catalunya és la comunitat on es denuncien més tortures policials. Ho recull la coordinadora que aglutina una trentena d'entitats de tot l'Estat, com l'Observatori dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Justícia i Pau i SOS Racisme.
Per això, suposo que s'entén, la taca de sang del terra té la forma que té...


